Joan Lliteres-Supervivent

Aquest és un lloc on vull dir les meves coses, encara que no agradin.

El problema del rei

jolliber | 10 Octubre, 2007 18:31

No entenc de cap de les maneres aquest enrenou que s'ha armat al voltat de la crema de retrats del rei. De fet si que ho entenc però no ho hauria d'entendre.Com pot ser que una persona no pugui dir públicament que és republicà i que vol aniquilar la monarquia, políticament parlant, es clar. Perquè no puc ser rei jo?  O tu? Perquè si llegeixes aquestes paraules ja em caus millor que aquesta família. I viure de puta mare com aquests paràsits. Sí PARÀSITS, paparres sangoneres, polls, gadelles i tot tipus d'animalons que et xuclen la sang. De fet faig una passa més jo, aquesta família no és més que la punta de l'iceberg , la punta de llança, la part més visible d'aquest paràsit gegant i aniquilador que es diu ESPANYA. Però no els vull als borbons ni que estigui condemnat a ser espanyol de per vida. Un estat demòcrata no pot tenir reialesa al començament del segle XXI, ha de ser un sistema a extingir. Ja ser que de demòcrata en té poc espanya i aquesta mostra borbònica no és més que això, una petita mostra de lo poc demòcrata que és aquest Estat.

El sucós tema del rei

jolliber | 09 Octubre, 2007 13:53

Si ahir anàvem del (In)Mundo cap al PSOE, avui anam del Diario de Mallorca cap el PP. Començ a estar una mica marejat de veure com m'envien en Lladó d'un costat cap a l'altre. Sembla que no tenguin res més a dir-se els espanyols. La seva tàctica electoral es limita a ser més ultranacionalista que l'altre, fer més bandera de la bandera -quina cosa més redundant que m'ha sortit-. D'aquí surt l'emplear en Lladó com a projectil, la detenció de la gent de Batasuna, arriscant-se a una revolta per allà dalt, i també surten altres herbes del mateix estil.

Això de la independència informativa és l'hòstia, de fet és tan independent com la justícia espanyola.

Avui al Diari de Balears hi ha un article del professor Joan Melià força interessant relatiu al tema del ier -en minúscules i al revés, ja que no puc cremar-ne imatges-, us ho recoman a tots, es diu "Pudor de socarrim".

Una idea alternativa és que ja que no podem cremar-ne imatges les usem per anar a "veure en Felip" -sinònim d'anar a veure en roca- que era un avantpassat seu, en Felip, i en honor seu li dedicàrem la frase. Sempre hi som a temps de modernitzar la frase: "vaig a veure en Juancal·los", i agafam l'imatge corresponent ficant especial esment en el tipo de paper de la imatge ja que pot ser contraproduent. Llàstima que d'aquesta manera no se'n fes el ressò que el tema es mereix. Tal vegada la fiscalia posaria càmeres als escusats per vigilar la legalitat de l'afer.

 

segones impressions

jolliber | 08 Octubre, 2007 20:42

Avui quan ens hem presentat a fer feina hem trobat que ens han tapat el forat, d'un metre quadrat, més o menys, que teníem de comunicació directe amb el despatx del Grup Municipal del PSOE. Ara ens costarà una mica més saber de què van aquest personal, saber-ho directament i de veu, perquè hom pot intuir quina la pensen. Supòs que hom pot intuir quina la pensa qualsevol Grup Polític. Ara mateix, per exemple, tant el PSOE com el PP tenen la vista posada en les properes "elecciones generales" -més aviat duen cucales-,  basta veure que el (In)Mundo -per imitar els del lobby- deia ahir: "El socio de Antich que pidió que el Rey se fuera de Mallorca propone ahora quemar su retrato" (el soci de n'Antich que va demanar que el Rei se'n anàs de Mallorca proposa ara cremar el seu retrat) ara ja no és en Joan Lladó ni els d'Esquerra, sinó els socis de n'Antich, que és l'animal a batre, -i na Francina que deu pensar?-.

Per cert, aprofit l'avinentesa per encendre una espelma per en Tomeu Ferrer i per en Toni Roig. Una d'aquestes que vosaltres ja sabeu.

primeres impressions

jolliber | 06 Octubre, 2007 19:13

Ara fa un parell de dies -un parell de pagès- que he començat a fer feina a l'ajuntament de palma de mallorca -ho estic posant així aposta, perquè la nostra feina és fer tornar les lletres majúscules i llevar el cognom de la ciutat, de fet hauria de dir: "ayuntamiento"-, en la tercera planta de Cort, concretament, on hi ha els Grups Polítics.

Una de les primeres anècdotes ha estat que hem hagut de tancar en clau les portes dels banys públics de la planta perquè qualcú va fer grafitis amb la merda i es veu que de tant de rodar clau el pany s'ha espanyat -les necessitats d'anar de ventre són imperioses per aquestes contrades, i per cert, pany i espanyar no ve d'Espanya encara que ho sembli-.

També com que hem estat els darrers a arribar ens hem trobat que el nostre despatx és el més petit i mal distribuit de tots. Té forma de ela i tenim tres columnes que ens impedeixen posar bé els mobles. Fins i tot pensam que la pared que ens separa del PSOE ha vengut uns quaranta centímetres cap a nosaltres.

Ja us aniré contant com ens van les coses per aquí.

El dilema del bàsquet -i altres esports-

jolliber | 06 Octubre, 2007 17:51

 "Espan(ñ)ya"-Rússia, final de la Copa d'Europa de Bàsquet 2007.Al començament del partit no saps molt bé de quin costat t'has de posar, al manco jo que som independentista. És que en  Pau Gasol és català i també i hi ha el seu germà i en Rudi que és mallorquí i la majoria dels altres també són catalans. Des del meu punt de vista quasi sembla un Catalunya-Rússia.Desafortunadament els meus sentiments em van trair  i em vaig posar del costat dels catalans. Anava amb "Espan(ñ)ya" -ara entenc el dilema d'en Serrat, que era un dels que eren a veure el partit-. Jo que som català de Mallorca i d'Esquerra Republicana per més senyes, anava amb aquesta tropa de la "ñ" i el "torito".Afortunadament per mi ja es van preocupar els de "la sexta" televisió -ara que s'acosten "Las Generales" a veure si pillen res- de mostrar-nos ben mostrats els "personajillos" de madrípolis al començament del partit, que no era un partit allò, si no un aparador de carnisseria on no hi faltava ningú: des del principito i la leti passant per Rajoy, Pedrojeta i la Ruíz De La Pava, en ZP a qui varen entrevistar i tot,  bé ja us podeu imaginar la resta... i és que diuen que és en aquests llocs on s'esmolen les espases i es talla el bacallà.Finalment el meu cervell va reaccionar i es  va poder alegrar una mica quan en Gasol va fallar el darrer tir i Rússia es va proclamar Campiona d'Europa de Bàsquet, evitant així la "Euforia Nacional".Després diuen que som nosaltres els nacionalistes radicals quan l'únic que volem és sobreviure. Pel que es veu a ca seva no tenen miralls.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb