Joan Lliteres-Supervivent

Quan un jove es vol emancipar es troba amb un munt de problemes, la majoria d'índole econòmica. És molt difícil per un jove independitzar-se sense tenir un treball digne mínimament ben remunerat i un lloc, un pis o una casa, on estar-se. Tenint en compte els preus dels lloguers, de l'habitatge en general i la precarietat  laboral que hi ha, més aviat resulta gairebé impossible independitzar-se, tan si és un jove que vol sortir de casa del pares com si és una persona que s'ha separat o divorciat recentment de la seva parella, que en ambdós casos es troben en situacions similars, complicades i difícils.

Cada persona ha de valorar els pros i contres de la seva pròpia independència. Els aspectes positius són molts. No haver de passar comptes ni demanar permís a ningú. Corre sol amb les teves pròpies decisions i evidentment amb els propis errors. En una paraula, "la llibertat" és el valor que més han de tenir en compte les persones a l'hora de prendre una de les decisions més importants de la seva vida.

Aprendre a viure sol, aprendre a conèixer-se i a conviure amb un mateix  és un dels reptes més importants de la vida de qualsevol persona. Quan has après a fer-ho és quan després pots començar a plantejar-te la possibilitat de compartir la vida amb una altra persona i de formar-hi una família, si aquesta és una de les metes que t'has marcat, amb un mínim de garanties d'èxit.

Paga la pena per qualsevol persona, doncs, el risc d'intentar-ho sols que es tengui un mínim de possibilitats d'aconseguir-ho amb èxit. Pensaríem que una persona que reuneix els requisits per fer-ho i no s'hi atreveix és un covard i que no ha après encara que la vida no és més que això, risc, un risc darrera un altre, una decisió rera una altra i que, en definitiva, és en això en què consisteix la vida mateixa.

¿Us imaginau un jove, posem d'uns 25-30 anys,  que disposa de recursos més que suficients per emancipar-se, que encara visqui a casa del seus pares estant aquests bé econòmicament i de salut, que fins i tot els mantengui, amb les reduccions econòmiques i de llibertat que això comporta?

Imaginau-vos que els pares li diuen al jove tot el que pot i no pot fer. No li donen cap consell sinó que li ordenen el que pot i no pot fer. Li imposen unes taxes econòmiques molt més altes del que li costaria viure sol. No li deixen dur amics ni amigues a casa seva. No volen que disposi  d'Internet, ni tan sols que pugui veure el canal de televisió ni el programa que vol, no volen que es comuniqui amb ningú que no siguin el propis pares. Tampoc el deixen sortir sol ni que jugui als esports que li agraden. Li imposen normes que són molt gairebé impossibles de complir, no ja per un jove d'aquesta edat sinó per a qualsevol persona.

Imaginau-vos ara que no són el seus pares naturals, ni tan sols adoptius, sinó que és una persona amb la qual uns desconeguts ens obligaren a casar-nos-hi i que ens fa la vida impossible, és com un maltractador que ens tortura física i psíquicament perquè vol evitar, costi el que costi, que ens en divorciem i el deixem de mantenir i de satisfer.

És ben hora de denunciar-ho, de prendre una de les decisions més importants de la nostra vida i independitzar-nos-en.

Doncs això és el que ens passa als Països Catalans, ja no parlam  d'una persona sinó de tot un poble. Ens deixam espoliar els recursos econòmics i maltractar els culturals a canvi de res, és més, els ho regalam a canvi de que ens fotin més canya encara, perquè no en tenim prou, crec que això es diu masoquisme.

És ben hora de dir prou, vull anar-me'n a viure sol, vull emancipar-me, vull independitzar-me'n, vull la Independència.

Esquerra ha entrat a formar part del Bloc malgrat la presència de EU en el mateix perquè creiem que, a nivell autonòmic o local, tenim coses en comú, especialment algunes coses de la política social, de la protecció del medi ambient i territorial. Podem fer moltes coses en comú per la gent i per desenvolupar aquest territori cap a un model diferent d'economia. Pens, estic segur, que Esquerra té la intenció de respectar aquest pacte signat fins al final i prorrogar-lo en el temps, si és possible i convenient pel País.

Però Esquerra i EU difereixen en el concepte de Casa, es a dir, des del punt de vista d'estat, Esquerra és independentista, vol emancipar-se,  vol un estat propi, i EU vol una federació espanyola, volem estats diferents, ambicionam Cases diferents. EU vol una Espanya federal i Esquerra vol uns  Països Catalans Federals Associats o Confederals, per tant desitjam estructures estatals diferents, seria il·lògic per part d'Esquerra prioritzar una coalició al Congrés amb EU, al parlament que representa el que a nosaltres, a EU i Esquerra, ens diferencia, més encara tenint en compte que en aquestes illes hi ha altres formacions polítiques més afins amb nosaltres per aquest objectiu.

Entenc que per EU, UM és el dimoni cucarell, tenen un concepte social i d'estat diferent, UM és tot allò que EU odia i no vol de cap de les maneres, és el mateix que el que per Esquerra representa el PP. Esquerra i UM tenen, en aquesta qüestió, conceptes  similars en alguna mesura, de la mateixa manera que el tenen EU i el PP.

De cara a les eleccions generals al Congrés i al Senat a Madrid, tenim més en comú amb UM que amb EU, ara, si EU vol anar a una coalició amb UM, o es considera independentista o sobiranista en alguna mesura, crec que no tendríem cap inconvenient en anar junts a les generals. Però en aquest cas, hauríeu de pensar en canviar de partit o fer-ne un amb un altre concepte d'estat.

Aquest titular tan descabellat, imprecís, manipulador, ignorant, malintencionat, etc. és el que hi ha a la portada web del (In)Mundo.

La "moratòria" és el Decret Llei que avui mateix ha aprovat el Consell de Govern i supòs que entrarà en vigor un dia d'aquests, si surt publicat al BOIB.

Decret Llei on es decreta la protecció de Ses Fontanelles i de Ses Feixes d'Eivissa entre altres coses. 

Tots aquest adjectius que li dedic són perquè el Govern no és qui per aprovar una llei, això sols ho pot fer el Parlament, el Govern sols ha fet el que pot fer, que és aprovar un decret llei, i si en el termini de 30 dies el Parlament no li dóna el vist i plau o n'acorda la tramitació per la via d'urgència com a projecte de llei, s'haurà acabat la "moratòria".

El que pica més de l'assumpte és que quan llegeixes el contingut de l'article et queda una mica més clara la situació peró sembla que diu que la llei no s'ha aprovat per discrapàncies entre els membres del Govern, quan aquest no pot aprovar mai de la vida una llei, ultrapassaria les seves competències, sols ha fet tot el que podia fer.

La llei esdevindrà quan el Parlament acordi la tramitació del Decret Llei com a projecte de llei i l'aprovi, llavors serà quan tendrem una Llei.

Aquí hi l'article de l'Estatut on diu tot això:

Avui fa 32 anys que tornam a ser borbònics, es a dir, fa 32 llargs anys que en Juancal·los I és el nostre rei i senyor. D'aquests últims 300 anys, sols durant les repúbliques fugaces i durant la dictadura inacabable hem deixat de ser-ho, una mica menys de 50 anys, res poca cosa, i encara queden supervivents. 

El més significatiu del dia és que ha passat del tot desapercebut. Supòs que nostre rei i senyor ja ha tengut prou ensurts en poc temps i vol desaparèixer una temporada dels mitjans de comunicació, no sigui que els republicans li cerquem encara més les puces... i qüestionem més encara el seu lloc de treball, pa i sustent de la prole reial, pobret.

La Plataforma Ses Fontanelles, i per extensió tots els qui hi hem col·laborat d'alguna manera i especialment el Govern, som culpables de voler exterminar l'equip de bàsquet Palma Aqua Mágica.

A la pàgina web de mallorcadiario culpen a la protecció de Ses Fontenelles de la futura desaparició del Palma Aqua Aqua Mágica i dels 15 llocs de feina de l'equip de bàsquet -recordem d'on ve tota aquesta denominació de Palma Aqua Mágica-.

Voldria recordar que el club de Volei Son Amar va ser esponsoritzat per la urbanització Maioris -que és una urbanitazió del terme de Llucmajor- que va deixar d'esponsoritzar l'equip i el va deixar tirat quan ho va tenir tot venut.

Que no venguin a dir ara que perillen els llocs de feina dels jugadors quan, si volen, poden trobar un altre patrocinador.

Estaria bé que esport i natura no fossin compatibles ara per culpa del Govern.

Pel que es veu si volem tenir uns bons equips i molt d'esport d'elit hem de tenir moltes urbanitzacions i centres d'oci i així l'esport anirà a tota vela , com el Bribón.

Per ventura són els del PP des de les pàgines del mallorcadiario que volen tirar una pilotada de basquet al cap de tots els membres del Govern.

Fa un munt d'anys que intenten aniquiliar-nos com a poble i encara queden SUPERVIVENTS. "Aniquiliar" és la suma del verb català "aniquilar" i del castellà "liar".

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• QUATRE COSES DEL CONGRÉS D'ESQUERRA I UN ARTICLE D'EN BERNAT JOAN
• EL PSIB-PSOE CONTRA EL CATALÀ
• JA TENIM PRESIDENT I SECRETARI GENERAL A ESQUERRA
• No a ERCFutur!
• "LI FARÈ UNA OFERTA QUE NO PODRÀ REFUSAR"
• NA ROSA ESTARÀS ESTÀ MOLT DESPISTADA
• CANVIS A CORT I PROMESES ELECTORALS

• General [106]
• Cartes i articles [4]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom