Joan Lliteres-Supervivent

Un dia tan important com avui en què totes les Executives dels partits implicats en anar plegats o no en les properes generals ens reunim m'ha atacat un virus i m'ha deixat fet un nyap. De fet va començar ahir però ha estat avui quan m'he aixecat que m'he trobat en tan lamentables condicions. Tenc tot el cos que em fa mal, com una espècie de grip.

Però així i tot no es sortirà amb la seva i aniré a l'Executiva del partit per acabar de perfilar els aspectes de l'anomenada "Coalició Nacionalista", coalició que sols ens falta saber a hores d'ara si el PSM hi serà o no.

Aquest virus que està intentant que no vagi en aquesta Executiva, no sé si deu ser nacionalista espanyol o si deu ser català, que en pensau vosaltres?

Benvolgudes Majestats i Sr. Juan Carlos:

He volgut fer una carta conjunta a tots vostès per la semblança en el nom dels seus càrrecs encara que siguin absolutament diferents les tasques que desenvolupen i perquè el que li dic a un de vostès és un desig que deman als altres. 

A Ses Majestat Reials els vull demanar benestar per a tota la gent de bona voluntat i a la gent que no en té que els piqui una mica la consciència.

Vull dir-los que una de les coses que més desig enguany és un diputat que defensi veritablement els nostres interessos i no sigui un xotet de cordeta en mans dels partits espanyolistes, pens que ja està bé de fer el bàmbol per Madrid i passar per beneits quan no ho som. O sí?

Voldria aprofitar la carta per felicitar el Sr. Juan Carlos de Borbón pel seu 70è aniversari, desig de tot cor que en pugui fer molts més d'anys però que pocs d'ells siguin al tron i que ningú el pugui succeir. Vostès entendran que en una democràcia de debò no hi ha d'haver ningú que sigui més que els altres, ja sé que em diran que no estam en una vertadera democràcia però sàpiguen que aquesta fita és un dels meus desitjos per enguany i per cada any fins que no sigui veritat.

Moltes gràcies per dur-me'n com a mínim un d'aquests desitjos.

Aquesta nit passada no he pogut aclucar els ulls de tota la nit. He somiat que el meu partit definitivament s'aliava a les generals amb Entesa i Unió Mallorquina i aconseguíem un diputat a les Corts  Espanyoles. Evidentment estàvem eufòrics pels resultats electorals.

Però l'alegria ens ha durat molt poc ja que el molt cabró, el diputat que ha sortit elegit, era un independent, que no independentista que no és el mateix, volia  votar positivament la investidura d'en Rajoy sense demanar contrapartides. No hi havia manera de fer-li entendre que el que estava fent no estava bé, que era de beneits votar-lo perquè sí. Després ens mostrava l'Acta de Diputat ens deia que era seva i que faria el que li vengués en gana, ens feia una botifarra amb el braç, feia mitja volta i se'n anava.

A mi el que hem sabia greu no era que votàs en Rajoy sinó que ho fes sense cap mena de contrapartides, pensava que votar en ZP en les mateixes condicions seria igualment beneit.

El pitjor de tot ha estat quan sortia al carrer i tota la gent que passava pel meu costat em miraven i m'assenyalaven amb el dit dient-me: "beneit, això et passa per anar amb UM a les generals".

Afortunadament m'he despertat i he vist que sols era un malson.

Finalment hem esclovellat el 2007, i ho hem fet amb un cap de setmana molt intens carregat d'actes, festes, manifestacions, concerts...

Vaig anar al Pregó de la Festa de l'Estendard, acte que estava farcit de gent -si segueix així haurem de demanar a la Batlessa o a la Regidora de Cultura que cerquin un lloc amb més cabuda que la Sala de Sessions de Cort perquè no es mori d'èxit-. Aquest any hem tengut un pregoner de luxe, el polifacètic Josep Massot i Muntaner, escriptor, filòleg, historiador, Doctor Honoris Causa per la UIB, etc. que ens ha delectat amb un magnífic pregó dedicat a la memòria històrica, pregó, encara que una mica extens, digne de ser llegit quan es pugui i com que la nostra companya del Bloc i Regidora de Cultura de Cort, na Nada Ramon, l'ha penjat al seu blog en el post on es disculpa innecessàriament per l'absència després de la sobtada mort del seu pare -Nanda!! des d'aquí et torn a enviar el meu condol i et torn a donar la rebenvinguda al món dels posts, gràcies per tornar tan aviat-. Posaré aquest enllaç al post del blog de na Nanda per qui vulgui llegir el Pregó d'enguany.

Acabat l'acte del Pregó de l'Estendard vaig haver de sortir corrent cap a Manacor a l'homenatge del company recentment desaparegut, en Tomeu Ferrer, homenatge que no em volia perdre de cap de les maneres perquè en Tomeu s'ho mereix. Tenia raó en no voler-m'ho perdre ja que va ser un dels actes més emotius que he viscut mai. Tots els amics i companys de mès prop d'en Tomeu li volgueren retre homenatge hi varen voler dir la seva. Segur que en Tomeu es va emocionar des d'on és ara.

L'endemà vam fer un dinar d'Esquerra al restaurant Es Garrigó, a Bunyola. Dinar carregat d'alegria pels molts que érem i per la situació en què ens trobam actualment com a partit, qui ens havia de dir fa tan sols dos anys que estaríem en la situació que estam ara? El nostre Secretari General i el nostre President de les Illes, en Joan Puigcercós i en Joan Lladó respectivament, s'encarregaren de recordar-nos-ho. Amadeu Corbera, President d'Esquerra a Bunyola, ens feu d'amfitrió en aquesta ocasió.

Acabats de dinar, sortir corrent cap a Palma, uns cap a l'Ofrena Floral al Rei En Jaume i els altres, la majoria, cap a la ja tradicional manifestació independentista. L'Ofrena, enguany, ens va tocar fer-la als companys Miquel Àngel Sureda, de Pollença, a Melsion Galmés de Marratxí i a mi mateix. Val a dir que ha estat la més ràpida i silenciosa de les Ofrenes dels darrers lustres, llàstima que la majoria de companys no hi poguessin assistir per la coincidència horària amb la manifestació d'enguany. També he de dir que em va saber greu que no hi hagués el nostre representant i portaveu del Bloc a Cort, n'Eberhard Grosske, s'estimà més assistir a la manifestació independentista -pareix mentida quines coses hem de veure darrerament, el PP s'ha tornat progressista i en Grosske independentista, però vaja, benvingut sigui-. El PP protestà pels canvis introduïts a la Festa de l'Estendard d'enguany però hi eren tots els regidors als peus del Rei En Jaume.

De la manifestació en direm poques coses, 4000 persones a Palma esgoten les paraules de qualsevol independentista -més si un n'ha viscudes de manco de 50-, enguany crec que era la mani número 21 i probablement la més nombrosa, des del 1986 fins avui,  la primera la va convocar el company i amic Macià Manera en nom de l'MDT i si mal no record un servidor va posar l'Estelada a les mans del Rei En Jaume.

El temps passa aviat però afortunadament no passa inútilment com sembla per la situació actual de l'independentisme.

Molts d'anys a totes i tots els independentistes lectors d'aquest post i als qui no ho siguin també perquè segur que aviat s'hi fan.

Que el 2008 sigui com a mínim igual de profitós que el 2007.  

Fa un munt d'anys que intenten aniquiliar-nos com a poble i encara queden SUPERVIVENTS. "Aniquiliar" és la suma del verb català "aniquilar" i del castellà "liar".

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• QUATRE COSES DEL CONGRÉS D'ESQUERRA I UN ARTICLE D'EN BERNAT JOAN
• EL PSIB-PSOE CONTRA EL CATALÀ
• JA TENIM PRESIDENT I SECRETARI GENERAL A ESQUERRA
• No a ERCFutur!
• "LI FARÈ UNA OFERTA QUE NO PODRÀ REFUSAR"
• NA ROSA ESTARÀS ESTÀ MOLT DESPISTADA
• CANVIS A CORT I PROMESES ELECTORALS

• General [106]
• Cartes i articles [4]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom