Joan Lliteres-Supervivent

En Biel Barceló posa traves a la possible coalició nacional abans de que sigui possible ni tant sols parlar-ne.

Aquí i aquí trobareu els articles del mallorcadiario i del (In)mundo on s'explica això. És veritat que són fonts pròximes al PP, però alguna cosa certa deuen tenir.

Desgraciadament el paper dels diputats de Madrid és molt més important del que voldríem, no ja els independentistes, que pensam que el millor seria que no n'hi haguéssim de tenir i  que volem decidir les coses a ca nostra, sinó per tots els partits que no són nacionalistes espanyols o que són federalistes i tenen una concepció diferent de l'Estat que aquest model unitari jacobí vigent avui i impulsat pel PP i pel PSOE.

A Madrid és on es decideixen encara la majoria de les coses que ens afecten directament als ciutadans. No és al Parlament de les Illes Balears, no ens enganyem, sinó al de Madrid on es confeccionen les lleis que marquen les políques importants que provoquen canvis en la societat, on s'arreglen els problemes importants de la ciutadania i on s'aproven el pressupostos dels que deriven després tots els altres pressupostos "menors" de les comunitats autònomes i de les entitats locals.

Als Ajuntaments, Consells  Insulars i a la Comunitat Autònoma sols fem gestió de les polítiques que es precuinen a Madrid.

Agustí Cerdà, Diputat d'Esquerra al Congrés, serà demà vespre dia 30 de novembre a les 20:30 al Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya de Pollença per parlar del "Paper d'Esquerra a Madrid", del que hi han fet i volen continuar fent els diputats d'Esquerra.

Demà es presenta a Barcelona XBS, la xarxa de blocs sobiranistes. 

Fa poquet que m'he afegit a al projecte, vull felicitar-los per la inciciativa i desitjar-los un bon futur, que als sobiranistes ja ens convenen inciatives com aquesta.

Ara ja en som 530 i vull animar als sobiranistes a afeguir-se al projecte.

M'han enviat el correu, que transcric a continuació, a veure si algú pot assistir a la presentació:

Com que vull aprofitar el meu espai per dir allò que pens encara que no agradi i l'escrit del Sr. Grosske, MANUAL BASIC PER A LES ELECCIONS GENERALS, és una d'aquestes ocasions que un no pot deixar passar, intentaré contestar l'escrit perquè, sincerament, tenc una visió diferent del "problema", si és que realment se'l pot anomenar així, o simplement és una diferència d'objectius, d'estratègies i de raons per a la supervivència.

La ciutadania és molt més intel·ligent del que el comú dels polítics estam disposats a entendre. Entendran perfectament els motius i les estratègies polítiques tant si és reediten el Progressistes com si no.

Vostè, sense dir-ho explicítament, dóna a entendre que Esquerra ha obert el blog "Unitat Nacional". No sé qui s'amaga darrera d'aquest  blog, però li  puc assegurar que no hi ha la mà d'Esquerra, més aviat sembla algú o alguns descontents amb les actuacions del PSM.

No ha esta Esquerra qui ha exclòs EU sinó que ha estat EU mateixa qui s'ha exclòs públicament d'un possible pacte amb UM. Els Verds els hi ha ficat vostè dins aquesta olla, que em disculpin si fic la pota, ja que desconec quina és la seva postura al respecte, però pens que no estan subjectes a un concepte d'Estat i molt manco són nacionalistes com el Sr. Grosske.

Qui li ha dit a vostè que UM no té cap intenció de pactar amb nosaltres? Que jo sàpiga no s'han pronunciat al respecte i és probable i normal que no ho facin abans del congrés del 15 de desembre.

És ben normal que EU aposti per reeditar Progressistes, es qüestió de supervivència, vostès no poden pactar amb ningú més, estan a un extrem de l'eix polític esquerra-dreta, han de mirar sempre cap a la dreta, perquè a l'esquerra no hi tenen ningú, es poden quedar sols, com el PP, de la mateixa manera que nosaltres els d'Esquerra estam a l'extrem de l'eix sobiranista-nacionalista.

El PSM, com Esquerra mateixa i  també Entesa, estam a l'espera d'UM. Si ells es pronuncien i diuen si volen o no un pacte d'aquestes característiques s'obrin i tanquen portes per les diferents formacions i quedaran les coses una mica més clares, o més fosques, per tothom.

Jo personalment em decant per una cadidatura oberta a tothom i amb vocació integradora de totes les sensibilitats del nacionalisme el el sobiranisme de les Balears, tal com varem aprovar a l'Assemblea-Illes d'Esquerra.

Si vol saber més de la meva opinió al respecte: Resposta a URXELLA en relació a les generals.

Quan un jove es vol emancipar es troba amb un munt de problemes, la majoria d'índole econòmica. És molt difícil per un jove independitzar-se sense tenir un treball digne mínimament ben remunerat i un lloc, un pis o una casa, on estar-se. Tenint en compte els preus dels lloguers, de l'habitatge en general i la precarietat  laboral que hi ha, més aviat resulta gairebé impossible independitzar-se, tan si és un jove que vol sortir de casa del pares com si és una persona que s'ha separat o divorciat recentment de la seva parella, que en ambdós casos es troben en situacions similars, complicades i difícils.

Cada persona ha de valorar els pros i contres de la seva pròpia independència. Els aspectes positius són molts. No haver de passar comptes ni demanar permís a ningú. Corre sol amb les teves pròpies decisions i evidentment amb els propis errors. En una paraula, "la llibertat" és el valor que més han de tenir en compte les persones a l'hora de prendre una de les decisions més importants de la seva vida.

Aprendre a viure sol, aprendre a conèixer-se i a conviure amb un mateix  és un dels reptes més importants de la vida de qualsevol persona. Quan has après a fer-ho és quan després pots començar a plantejar-te la possibilitat de compartir la vida amb una altra persona i de formar-hi una família, si aquesta és una de les metes que t'has marcat, amb un mínim de garanties d'èxit.

Paga la pena per qualsevol persona, doncs, el risc d'intentar-ho sols que es tengui un mínim de possibilitats d'aconseguir-ho amb èxit. Pensaríem que una persona que reuneix els requisits per fer-ho i no s'hi atreveix és un covard i que no ha après encara que la vida no és més que això, risc, un risc darrera un altre, una decisió rera una altra i que, en definitiva, és en això en què consisteix la vida mateixa.

¿Us imaginau un jove, posem d'uns 25-30 anys,  que disposa de recursos més que suficients per emancipar-se, que encara visqui a casa del seus pares estant aquests bé econòmicament i de salut, que fins i tot els mantengui, amb les reduccions econòmiques i de llibertat que això comporta?

Imaginau-vos que els pares li diuen al jove tot el que pot i no pot fer. No li donen cap consell sinó que li ordenen el que pot i no pot fer. Li imposen unes taxes econòmiques molt més altes del que li costaria viure sol. No li deixen dur amics ni amigues a casa seva. No volen que disposi  d'Internet, ni tan sols que pugui veure el canal de televisió ni el programa que vol, no volen que es comuniqui amb ningú que no siguin el propis pares. Tampoc el deixen sortir sol ni que jugui als esports que li agraden. Li imposen normes que són molt gairebé impossibles de complir, no ja per un jove d'aquesta edat sinó per a qualsevol persona.

Imaginau-vos ara que no són el seus pares naturals, ni tan sols adoptius, sinó que és una persona amb la qual uns desconeguts ens obligaren a casar-nos-hi i que ens fa la vida impossible, és com un maltractador que ens tortura física i psíquicament perquè vol evitar, costi el que costi, que ens en divorciem i el deixem de mantenir i de satisfer.

És ben hora de denunciar-ho, de prendre una de les decisions més importants de la nostra vida i independitzar-nos-en.

Doncs això és el que ens passa als Països Catalans, ja no parlam  d'una persona sinó de tot un poble. Ens deixam espoliar els recursos econòmics i maltractar els culturals a canvi de res, és més, els ho regalam a canvi de que ens fotin més canya encara, perquè no en tenim prou, crec que això es diu masoquisme.

És ben hora de dir prou, vull anar-me'n a viure sol, vull emancipar-me, vull independitzar-me'n, vull la Independència.

Fa un munt d'anys que intenten aniquiliar-nos com a poble i encara queden SUPERVIVENTS. "Aniquiliar" és la suma del verb català "aniquilar" i del castellà "liar".

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• QUATRE COSES DEL CONGRÉS D'ESQUERRA I UN ARTICLE D'EN BERNAT JOAN
• EL PSIB-PSOE CONTRA EL CATALÀ
• JA TENIM PRESIDENT I SECRETARI GENERAL A ESQUERRA
• No a ERCFutur!
• "LI FARÈ UNA OFERTA QUE NO PODRÀ REFUSAR"
• NA ROSA ESTARÀS ESTÀ MOLT DESPISTADA
• CANVIS A CORT I PROMESES ELECTORALS

• General [106]
• Cartes i articles [4]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom