El sucós tema del rei
jolliber | 09 Octubre, 2007 13:53
Si ahir anàvem del (In)Mundo cap al PSOE, avui anam del Diario de Mallorca cap el PP. Començ a estar una mica marejat de veure com m'envien en Lladó d'un costat cap a l'altre. Sembla que no tenguin res més a dir-se els espanyols. La seva tàctica electoral es limita a ser més ultranacionalista que l'altre, fer més bandera de la bandera -quina cosa més redundant que m'ha sortit-. D'aquí surt l'emplear en Lladó com a projectil, la detenció de la gent de Batasuna, arriscant-se a una revolta per allà dalt, i també surten altres herbes del mateix estil.
Això de la independència informativa és l'hòstia, de fet és tan independent com la justícia espanyola.
Avui al Diari de Balears hi ha un article del professor Joan Melià força interessant relatiu al tema del ier -en minúscules i al revés, ja que no puc cremar-ne imatges-, us ho recoman a tots, es diu "Pudor de socarrim".
Una idea alternativa és que ja que no podem cremar-ne imatges les usem per anar a "veure en Felip" -sinònim d'anar a veure en roca- que era un avantpassat seu, en Felip, i en honor seu li dedicàrem la frase. Sempre hi som a temps de modernitzar la frase: "vaig a veure en Juancal·los", i agafam l'imatge corresponent ficant especial esment en el tipo de paper de la imatge ja que pot ser contraproduent. Llàstima que d'aquesta manera no se'n fes el ressò que el tema es mereix. Tal vegada la fiscalia posaria càmeres als escusats per vigilar la legalitat de l'afer.
segones impressions
jolliber | 08 Octubre, 2007 20:42
Avui quan ens hem presentat a fer feina hem trobat que ens han tapat el forat, d'un metre quadrat, més o menys, que teníem de comunicació directe amb el despatx del Grup Municipal del PSOE. Ara ens costarà una mica més saber de què van aquest personal, saber-ho directament i de veu, perquè hom pot intuir quina la pensen. Supòs que hom pot intuir quina la pensa qualsevol Grup Polític. Ara mateix, per exemple, tant el PSOE com el PP tenen la vista posada en les properes "elecciones generales" -més aviat duen cucales-, basta veure que el (In)Mundo -per imitar els del lobby- deia ahir: "El socio de Antich que pidió que el Rey se fuera de Mallorca propone ahora quemar su retrato" (el soci de n'Antich que va demanar que el Rei se'n anàs de Mallorca proposa ara cremar el seu retrat) ara ja no és en Joan Lladó ni els d'Esquerra, sinó els socis de n'Antich, que és l'animal a batre, -i na Francina que deu pensar?-.
Per cert, aprofit l'avinentesa per encendre una espelma per en Tomeu Ferrer i per en Toni Roig. Una d'aquestes que vosaltres ja sabeu.
primeres impressions
jolliber | 06 Octubre, 2007 19:13
Ara fa un parell de dies -un parell de pagès- que he començat a fer feina a l'ajuntament de palma de mallorca -ho estic posant així aposta, perquè la nostra feina és fer tornar les lletres majúscules i llevar el cognom de la ciutat, de fet hauria de dir: "ayuntamiento"-, en la tercera planta de Cort, concretament, on hi ha els Grups Polítics.
Una de les primeres anècdotes ha estat que hem hagut de tancar en clau les portes dels banys públics de la planta perquè qualcú va fer grafitis amb la merda i es veu que de tant de rodar clau el pany s'ha espanyat -les necessitats d'anar de ventre són imperioses per aquestes contrades, i per cert, pany i espanyar no ve d'Espanya encara que ho sembli-.
També com que hem estat els darrers a arribar ens hem trobat que el nostre despatx és el més petit i mal distribuit de tots. Té forma de ela i tenim tres columnes que ens impedeixen posar bé els mobles. Fins i tot pensam que la pared que ens separa del PSOE ha vengut uns quaranta centímetres cap a nosaltres.
Ja us aniré contant com ens van les coses per aquí.
El dilema del bàsquet -i altres esports-
jolliber | 06 Octubre, 2007 17:51
"Espan(ñ)ya"-Rússia, final de la Copa d'Europa de Bàsquet 2007.Al començament del partit no saps molt bé de quin costat t'has de posar, al manco jo que som independentista. És que en Pau Gasol és català i també i hi ha el seu germà i en Rudi que és mallorquí i la majoria dels altres també són catalans. Des del meu punt de vista quasi sembla un Catalunya-Rússia.Desafortunadament els meus sentiments em van trair i em vaig posar del costat dels catalans. Anava amb "Espan(ñ)ya" -ara entenc el dilema d'en Serrat, que era un dels que eren a veure el partit-. Jo que som català de Mallorca i d'Esquerra Republicana per més senyes, anava amb aquesta tropa de la "ñ" i el "torito".Afortunadament per mi ja es van preocupar els de "la sexta" televisió -ara que s'acosten "Las Generales" a veure si pillen res- de mostrar-nos ben mostrats els "personajillos" de madrípolis al començament del partit, que no era un partit allò, si no un aparador de carnisseria on no hi faltava ningú: des del principito i la leti passant per Rajoy, Pedrojeta i la Ruíz De La Pava, en ZP a qui varen entrevistar i tot, bé ja us podeu imaginar la resta... i és que diuen que és en aquests llocs on s'esmolen les espases i es talla el bacallà.Finalment el meu cervell va reaccionar i es va poder alegrar una mica quan en Gasol va fallar el darrer tir i Rússia es va proclamar Campiona d'Europa de Bàsquet, evitant així la "Euforia Nacional".Després diuen que som nosaltres els nacionalistes radicals quan l'únic que volem és sobreviure. Pel que es veu a ca seva no tenen miralls.
Mares -respecte lingüístic-
jolliber | 06 Octubre, 2007 17:40
Diumenge 9 de setembre feien un programa força interessant per TV3 que es diu Mares. Anava de diversos casos de dones embarassades i d'una de 38 anys que ja té un fill però ja en fa més de 10 que n'està cercant un altre i ho vol provar amb una fecundació in vitro. Com podeu veure el programa pinta lúdic i educatiu i si a més us dic que una de les mares és una dona catalana que havia quedat cega quan era adolescent, que a més té un problema de paràlisi a les cames i que ja va pel segon fill em sembla d'una força i una voluntat dignes d'elogi i admiració i sobretot se l'ha de tractar amb tot el respecte que es mereix. Una de les altres dones és una afganesa que fa una any que és a Catalunya. A vengut per mor d'un reagrupament familiar i té una mediadora intercultural que l'ajuda en les relacions amb el personal sanitari degut als problemes que té amb l'idioma. L'altra al·lota és una catalana que té un problema de pes, s'engreixa massa i s'ha de controlar. Li fan la prova del sucre, aquella que dura tres hores i que moltes dones embarassades han hagut de suportar. Totes les relacions entre el personal sanitari i les pacients són molt cordials i amb molt de respecte en tots els sentits manco en el lingüístic. Resulta que les dues dones catalanes tenen les seves respectives parelles que són castellanoparlants. Totes les converses que els sanitaris fan a les pacients són en castellà quan i ha les seves parelles presents i en català quan no hi són, per tant el personal que els atén són catalanoparlants. Normalitat lingüística total i absoluta. Els catalanoparlants som bilingües i els castellanoparlants monolingües i a més és la imatge que volem donar, la de submissió lingüística. La resta del món tenen més dret a ser respectats que nosaltres que parlam una llengua a extingir. Pel que fa a la afganesa, la mediadora no se si sap català, però de moment li estam negant l'aprenentatge perquè totes les converses que hi ha entre el personal sanitari i la mediadora són en castellà llevat de quan el personal parla entre ells que les converses són en català. No hi deu haver mediadors que sàpiguen català en tot Catalunya per poder donar una imatge de normalitat per la televisió del país o tal vegada les traduccions de l'afganès al català no són igual de bones que al castellà. Doncs tot això passa al Principat de Catalunya, a hospitals i clíniques catalanes i s'emet per TV3 perquè tots ho vegem i en prenguem mostra. Aquesta és la imatge que volem donar als nou vinguts perquè s'integrin ràpidament, que vegin que aprendre català és inútil i innecessari i als catalanoparlants perquè siguem xotets de cordeta i no ens facem respectar els nostres drets lingüístics. L'únic que demanam és una mica de respecte per part de les Institucions i especialment dels mitjans de comunicació en català pagats amb els doblers públics, que en castellà ja n'hi ha molts i no fan aquestes pardalades. Si la llengua vehicular del mitjà de comunicació és un de determinat s'ha de respectar, s'ha de donar una imatge de respecte lingüístic i de normalitat en tot moment especialment amb una llengua amenaçada com la nostra i a ca nostra amb els nostres doblers.