Joan Lliteres-Supervivent

Sampol, quina hora és?

Vas entrar als annals de l'oratòria mallorquina quan, indignat pel curs que prenia la discussió del cas Rasputin, et vas alçar i vas exclamar que allò era es colmo. Que els mascles del PP anessin de putes amb doblers públics i donessin lliçons de moral era, per a tu, enemic de la frivolitat, el súmmum de la incoherència. Avui, havent passat menys d'un any al Senat espanyol, ja has quedat finalista en el guardó de senador revelació. No m'estranya. El teu sarcasme bonhomiós, la teva defensa ètica del territori i la identitat a les Illes, t'han convertit en una de les barbes més respectades i aclamades de l'hemicicle. Per les teves venes corre sang roja i blava, tot i que més enllà del futbol (se t'atribueixen aficions merengues), no hi ha dubte sobre quins són els gens que predominen dins teu. Ara mateix es discuteix si lideres al Congrés una ensaïmada farcida de progressistes i nacionalistes. No serà fàcil que prosperi. A tu et demanen "Sampol, quina hora és?", i respons que és hora de fortaleses i unitats. Però d'altres encara pensen que vivim en l'era de la sopa de sigles. Renoi, potser hauries de recórrer de nou a la ira divina. Que en el camp de la política no s'accepti un home sencer, equipat i ancorat, ja és mala notícia. Ara bé, que no se l'abraci en temps de laminació d'un poble i d'una terra és, sense cap mena de dubte, es colmo. Què hi farem, som així; no estem contents de ser pocs, ens cal estar barallats.

Alfred Bosch

Ha estat un bon dia del solstici encara que no m'hagi tocat la loteria.