Joan Lliteres-Supervivent

Aquest és un lloc on vull dir les meves coses, encara que no agradin.

"EL MÉS CALENT... AL FRONT DE MADRID"

supervivent | 29 Gener, 2008 20:00

Dijous dia 31 de gener a les 20:00 hores, al Casal de Can Alcover -carrer de Sant Alonso 24 de Palma-, hi haurà la presentació del llibre que han fet els diputats d'Esquerra al Congrés dels Diputats, a Madrid: "El més calent... al front de Madrid".

Vendran a presentar-lo en Joan Puig i n'Agustí Cerdà, ambdós diputats a les Corts Generals, i n'Helena Inglada, la nostra candidata al Senat per Unitat per les Illes, farà els honors de presentar-los.

Paga la pena venir a escoltar què han fet aquesta tropa per La Capital. He tengut el privilegi de començar a llegir el llibre i us puc assegurar que n'hi ha per salar.

El més calent... al front de Madrid

El 14 de març del 2004 es va produir un fet històric: l'esquerra independentista aconseguia per primera vegada des de la recuperació de les llibertats democràtiques, Grup parlamentari propi al Congrés de Diputats i assolia un paper determinant en la governabilitat de l'Estat.

Va ser un fet inesperat que va sorprendre a molts però que no feia més que confirmar el creixement d'Esquerra en les cites electorals prèvies. Aquest fet obria la porta a poder plantejar -des del mateix Parlament espanyol- les reivindicacions nacionals i socials de la ciutadania dels Països Catalans.

Molts s'han preguntat què hi feien vuit independentistes catalans a les Corts espanyoles. L'explicació que es desprèn a través de prop de 300 pàgines del llibre és clara: mentre Catalunya no assoleixi la plena sobirania i a Madrid es continuïn decidint aspectes i polítiques concretes que afecten -i molt- el dia a dia de la ciutadania de Catalunya, Esquerra hi haurà de ser present. Entre moltes altres coses, la feina d'Esquerra Republicana a Madrid que s'explica a 'El més calent... al front de Madrid' també ha estat posar Espanya davant del mirall i veure què, 30 anys després de la mort del dictador, la diversitat segueix molestant.

'El més calent... al front de Madrid' recull no només la tasca parlamentària d'aquesta legislatura sinó el perquè d'aquesta. I els motius que han empès els set homes i les tres dones d'Esquerra al Congrés a actuar sempre amb la màxima coherència amb l'ideari del nostre partit.

El relat explica com el 2004 es platejaven dos reptes molt importants: d'una banda enterrar per sempre més tot el llegat de l'aznarisme i el seu entramat legislatiu conservador i ultraespanyolista teixit després de vuit anys de govern del Partit Popular. I de l'altra, empènyer al PSOE a iniciar el camí de no retorn cap al reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat espanyol que facilités la tramitació de l'Estatut. Però calia també empènyer als socialistes espanyols cap a un veritable gir social a l'esquerra que posés al centre del debat polític i de l'obra legislativa la construcció d'un estat del benestar en pro de la millora de la qualitat de vida les classes popular i de l'ampliació dels drets més essencials de la ciutadania.

Al llarg de 50 capítols es pretén sintetitzar la tasca legislativa d'aquests quatre anys. Des de la derogació del transvasament de l'Ebre, la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq o el relleu de la Ley de Calidad de la Enseñanza del PP que suposava una greu amenaça a la normalització lingüística del català a les escoles. També es detalla el paper del Grup parlamentari en l'aprovació de la llei de retorn dels Papers de Salamanca o normes d'abast social i drets civils com la llei que permet el casament entre persones del mateix sexe; la Llei d'atenció a la dependència i a les persones amb discapacitat que universalitza un nou dret; la llei contra la violència sobre les dones; la llei d'igualtat; la llei de finançament dels partits polítics que prohibeix els donatius anònims o la llei del sòl que fixa l'obligatorietat d'una reserva mínima del 30% del sòl públic per destinar-lo a habitatge protegit.

Tot aquest cos legislatiu de la primera meitat de la legislatura porta el segell d'Esquerra i, en molts articles, l'aportació personal dels diputats i les diputades independentistes que ho han recordat en l'obra.

El llibre col·lectiu dels 10 diputats prologat per Joan Puigcercós també explica com, en la segona meitat de la legislatura la tasca de portar el PSOE cap a uns postulats federalistes i de respecte al reconeixement de la pluralitat nacional i l'Estatut van fracassar. La data clau d'aquest fracàs va ser el 21 de gener de 2006, la nit del pacte entre Mas i Zapatero a la Moncloa per retallar el text estatutari.

L'obra incorpora capítols dedicats a explicar la guerra interna dins del PSOE per a aprovar una reforma del reglament del Congrés que permetés l'ús de les diferents llengües cooficials de l'estat; les reiterades negatives de publicar les balances fiscals; l'aprovació de projectes de llei que vulneren àmpliament les competències del Govern de Catalunya amb l'aval dels diputats i diputades del PSC; la negativa a traspassar la gestió de les principals infrastructures que condicionen el futur del nostre país; el boicot al reconeixement de l'oficialitat de les seleccions esportives nacionals o l'aprovació de Pressupostos Generals de l'Estat que incompleixen la inversió fixada per l'Estatut en plena onada involutiva del Partit Socialista Obrer Espanyol.

'El més calent... al front de Madrid' explica amb tot tipus de detall nombrosos episodis dels 10 diputats i diputades d'Esquerra que han passat entre 2004 i 2008 per la madrilenya Carrera de San Jerónimo. Un ric anecdotari de trobades, viatges i moments de certa tensió als carrers de la capital d'Espanya hi queden recollits en una obra que ve a ser una acta notarial de quatre anys redactada per un grup d'homes i dones que han demostrat que també existeixen polítics que diuen el mateix a Catalunya que a Madrid. Sense complexos ni pèls a la llengua.

Comentaris

Unitat per les Illes

Jaume | 30/01/2008, 20:57

Els d'Izquierda Unida critiquen-gairebé afirmen- que Unitat podria donar suport a Mariano Rajoy.
Òbviament això és una fal.làcia. Ara bé, del PSOE ens podem refiar?
Vistes les incendiàries i feixistoides declaracions de Pepe Bono respecte a les llengües catalana, basca i gallega crec que la cosa no pinta gaire bé. I sobretot, si aquest individu aconsegueix esdevenir president del Congreso jo m'exilio a Islàndia

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb