Joan Lliteres-Supervivent

Roig, per favor no mescli ous amb caragols, ¿quina relació hi ha entre Kosovo i l'assassinat i expoliació dels bens d'Emili Darder?
La seva actitut converteix aquest diàleg en un diàleg de sords:
- quina hora és?
- demà plourà.

Mira Roig, no siguis demagog. No parlis sense coneixement de causa. No tens ni idea de què dius. Si mires l'article primer del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el primer de tots, no el 15 ni el 50, el primer de tots, que l'estat espanyol va signar com la majoria d'estats del món, sabràs de què parles. Ho pots fer en aquesta direcció: http://www.whatlaw.org/es/cconves.htm

Si, estic d'acord que avui estem dins un sistema capitalista. Però em referesc al fons de la qüestió. No nego que és un dret de la família. Només he posat damunt la taula la possibilitat de poder donar aquesta "fortuna" a entitats benèfiques. A més, més d'un del PP rebria una lliçó.

Ara bé, em pareix curiós que volem aplicar la llei de manera taxativa (encara que no hi estem a favor) en alguns casos i d'altres com el de Kosovo (que segons les normes de dret internacional NO es pot declarar un nou estat de manera unilateral) no fem el mateix. El que no vol dir que estigui en contra de la independència de Kosovo, però al meu parer, aquests assumptes no es poden prendre a la lleugera.

Escolta, Roig:

És molt bo de fer predicar la solidaritat amb els béns d'altri. Jo pens que les pertinences d'en Darder els han d'heretar els seus descendents i que en facin allò que els véngui de gust, que és problema seu i només seu. Per què no dónes ca teva a una ONG, si en tens, i així predicaràs amb l'exemple?

El destí dels seus béns l'hauria d'haver decidit el propi Emili Darder, però com ja deus saber, no el deixaren. No trobaries just que fossin els seus descendents els que decidissin?

Aquestes paraules van adreçades al sr. o sra. Roig.

No pens que sigui cosa de dretes o esquerres, aquesta família té dret a recuperar el que era seu, que jo sàpiga vivim en un sistema capitalista.
" 21 de julio de 1936. Bando del Estado de Guerra en el B.O.E. de la Provincia nº 10.929"on es publicava la confiscació dels béns d'Emili Darder. La comunicació del comís li fou feta a Miquela Rovira, la seva esposa, per Ramón Franco que anava acompanyat per un escamot de falangistes armats. Només quedà sense decomissar una plagueta d'estalvis de la seva filla, Emília, de la qual visqueren mare i filla fins que partiren a l'exili. Vull afegir que Ramón Franco advertí a Miquela que només disposava d'unes poques hores per abandonar ca seva "solo con lo puesto". Hagué per tant d'abandonar la casa i totes les seves pertinences: la biblioteca, que era una de les més importants de la ciutat , una valuosa col·leció de fòssils, el laboratori d'anàlissis clíniques, entre d'altres objectes valuosos i estimats.
Per si això no bastàs, tot l'entorn de Miquela Rovira es féu cada vegada més complicat fins l'afusellament de Darder, tal dia com avui fa setanta-un anys, fins al punt que no va rebre la més mínima casta de compassió dels cercles socials que la conexien. sr. o sra. Roig si troba que això és just convendria que hi reflexionés una mica.

Escolta, Roig, segons la legislació vigent existeix la propietat privada, probablement tu mateix en tens alguna, un pis, un cotxe o qualsevol cosa per petita que sigui, és possible que l'ordinador des d'on escrius sigui una propietat teva, i segons la legislació i el dret civil vigent a les Illes Balears, aquestes propietats solen passar de pares a fills, als familiars més propers o a la persona que el "propietari" designi com a beneficiària en el seu testament.
A part de ser d'extrema esquerra és probable que siguis demòcrata, per tant, no vulguis imposar les teves creences al proïsme.
No estic cegat, sols és que pens que si no tenc el dret de decidir no podré fer polítiques d'esquerres per falta de recursos.
Em sap greu que estiguis tan dolgut perqué no anem plegats en aquestes eleccions generals.

Em pareix que reclamar "tota una fortuna" no és precisament ser d'esquerres. Tot i que tens tota la raó en que va ser un crim per part dels feixistes i la dreta més scarnosa, crec que es podria reclamar aquesta "fortuna" en benefici d'alguna ONG.

De vegades no ens hem de cegar i hem de ser abans d'esquerres que nacionalistes.

Ja ho va dir una néta seva: "han tornat a afussellar el meu padrí.

Nosé per quin motiu la cita no ha sortit, censura militar?. La repetiré a continuació:
Joan Oliver va dir en relació a l'homenatge esmentat al post anterior: jo no en vull cap d'honor, els honors per als militars que són els qui no en tenen, (d'honor).
C.V.

Gràcies Joan per la teva pàgina.

Li vaig sentir dir una vegada al poeta
Joan Oliver (Pere Quart), arran d'un homenatge que l'Ajuntament de la seva ciutat li volia fer: . La cita és de memòria.
Els militars pensaven que assassinat-lo l'esborrarien de la memòria per sempre més, i ja ho veus en serem més d'un que anirem al cementiri a recordar Emili Darder i el seu exemple de civisme i d'amor a la seva ciutat.
Des d'aquí propós una iniciativa per col·locar una làpida a la façana de ca'n Emili Darder de mida suficient per poder-hi encabir les dades més essencials de la seva curta vida, cal recordar que només tenia poc més de quaranta anys quan el mataren.
C.V.
Salut i endavant!

És vergonyós que aquestes coses no s'hagin arreglades 32 anys després de la mort del dictador.
Jo hi seré al cementeri.