Joan Lliteres-Supervivent

Y si quieres todavía podemos hablar de los caso más recientes hallados sólo en Baleares, Roldán y compañia están donde deben estar, Tal vez deseas que callemos ante los casos del PPCORRUPTO? Piensas que el caso Roldán exime de no hablar de los casos del PP?. Deja de jugar con la doble moral...

Acabo d'aterrar en aquest lloc.
Vols que et digui: alucino.
Fas el que fan ells però a l'altre extrem.

Molt bones Joan, som en Salvador d'Artà i be l'any passat baix enllestir una nova revista d'informació comarcal on tothom hi te cabuda, és per ser una alternativa a la revista que tu ja coneixes d'Artà...
Be, era per si al proper núm te puc agafar algun dels teus articles per tal de possarta a la revista com artaicle d'opinió...
esper la teva resposta al correu electronic...

..., amic Joan, i veig que en força i ganes. Tu no afluixis. Reitero l'enhorabona per l'increment familiar.

Joan Mesquí, no faci, per favor, demagògia barata amb l'hospital de Son Espases. La immensa majoria dels que ens hi oposam no ho feim per desposseir els "pobres" dels serveis d'un hospital públic.
No m'estendré sobre els motius de la nostra oposició que ja han estat prou explicats a la premsa i als comunicats emesos pels diferents moviments ciutadans de protecció de l'entorn del Monestir de La Real.
Només voldria afegir el motiu de la meva personal oposició a la construcció d'aquest hospital en aquest lloc: Recordar que l'origen del Monestir de La Real es troba en la fundació d'un monestir de l'ordre del Císter el 1235, en terrenys cedits per Nunó Sanç, oncle del rei Jaume I.
Aquests terrenys reunien els requisists imprescindibles per a aquestes fundacions: 1)territori aïllat, 2) vegetació i 3) aigua abundant.
En el seus orígens La Real posseí uns dominis considerables, sobre els quals l'abat tenia jurisdicció civil. Limitava al nord amb Son Berga, a l'oest amb La Riera Son Anglada), al sud amb Cas Capiscol i Son Busquets i a l'est amb el Camí Roig.
La Real fou la primera fundació de l'ordre del Císter fora del continent, Ramón Llull hi féu estades i hi escriví alguns llibres.
El 1835 els cistercencs abandonaren el monestir afectat per les lleis desamortitzadores. El 1987 s'hi establiren els missioners dels Sagrats Cors, que dugueren a terme la recuperació del monestir, la qual s'acabà el 1962.
Actualment, com tots sabem, el monestir ja no disposa d'aquells immensos dominis que perdé en bona part al segle XIX, però encara conserva un entorn prou amable on hi trobam terrenys de conreu i la síquia d'en Baster i la síquia de la Vila. Són les dues síquies principals que envolten el monestir. Es tracta d'un entramat de síquies musulmanes únic a Europa que encara abasteix d'aigua a Palma.
Malgrat tot encara gaudeix d'un entorn rural important i que, no ho oblidem, juntament amb el monestir forma part del nostre patrimoni històric i cultural.
L'Ajuntament anterior decidí urbanitzar, a la valenta, totes aquestes terres que envolten La Real per construir-hi un hospital, aparcaments, botigues, restaurants, geriàtrics, entre d'altres edificis.
El Consistori actual s'hi ha afegit, per la qual cosa és complice i igualment culpable d'aquest atentat al nostre patrimoni, la història els demanarà comptes.
Aquestes actituts són fruit primerament de la ignorància, no oblidem que els ignorants són sempre els més agosarats, i en segon lloc dels interessos personals dels polítics i dels seus principals aliats: els constructors.
En el segle XIX l'urbanisme estava en mans d'enginyers il·lustrats. Els millors creadors de ciutats foren enginyers. En el segle XX, sobretot en la segona meitat i d'una manera molt sintètica, els que manegen l'expansió urbanística són els grans lobbies especulatius.
Construeixen als afores de les ciutats, cas de la Real, senzillament perquè el terreny és més barat; però a la llarga es paga un preu molt alt. Allò que al constructor li ha sortit tan econòmic, a la ciutat li resultarà molt car: dotació de les infraestructures necessàries (accessos, transports, serveis de tot tipus), agreujament dels problemes circulatoris, trànsit colapsat.
Sr. Joan Mesquí no visc a cap xalet, la meva economia no m'ho permet, l'unica renda que tenc és la del meu treball.
M'agradaria que vostè i els que pensen com vostè s'ho fessin mirar.

http://www.e-noticies.com/actualitat/carod-destina-200.000-euros-a-millorar-la-seva-imatge-36485.html

Estoy en todo de acuerdo menos en una cosa, lo de reformar Son Dureta. Los que os podeis permitir la sanidad privada os molesta que se construya un hospital y que os quite las buenas vistas de vuestros chalés , pero el pueblo llano, los que no somos de la clase alta no nos podemos permitir el lujo de ir en contra de la construcción de un hospital ( por cierto Mallorca es el único lugar del mundo que ha habido protestas en contra de un hospital, en toda la historia del siglo XX y XXI).

Por lo demás de acuerdo, habriía que investigar mas el caso Rasputín o Rasputón ( como le mola al Rodrigo ).

Podría decir que Juli es imbécil o que nos toma por imbéciles a los otros, porque los delitos de unos no exculpan a otros.

Aquí y ahora toca Rodrigo de Santos y el PP, y si no lo entiendes es porque no quieres. Ahora aguántate.

Ay, Ay, Ay, Ay Juli.

Se te ve el plumero, lo que manda es la actualidad, la memoria selectiva de algunos y de los otros.

Es curioso que nadie hable ya de Roldán, del GAL, de Juan Guerra, del BOE, del gobernador del Banco de España, etc., etc., etc. Hay que ver la poca memoria de algunos o la memoria selectiva de algunos.

http://paper.avui.cat/article/dialeg/120464/catalunya/hooligan.html

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+199884

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2784655