Joan Lliteres-Supervivent

Perfecte, si ja tens les idees clares i per molt que et digui tanmateix vols arribar a la mateixa conclusió és legítima. Que els Estats medievals no tenen res a veure amb els estats actuals no hi estic d'acord.És ver que l'edat de pedre té poc a veure amb la humanitat actual, però és d'allà on venim. Si l'Edat mitjana hagués estat d'una altra manera seria diferent l'actualitat. Si els catalans haguéssim gunayt la batalla de Muret i ens haguéssim expnadit cap al nord pot ser avui Mallorca no seria catalana, pot ser encara seria àrab, hauria estat conquerida per un altre país i Catalunya estaria formada per una altres territoris. Tot el que ha passat en la història ens ha influït.

Per acabar, gràcies per la recomanació del llibre, jo hi estic d'acord, estic en contra dels nacionalismes excloents i insolidaris, com ho és l'espanyol, que no només vol que siguem espanyols jurídicament, sinó també de llengua i de costums. Els pitjors nacionalismes són els d'Estat, mira el Reich alemany com acabà (ara no compar l'Espanya actual amb el nazisme, que quedi clar) però els Estats tenen els mecanismes econòmics, jurídics, policials, mediàtics per exterminar els nacionalismes de dins el se territori que no tenen un Estat al darrere.

Només tornar-te a recomenar que llegeixis tots els historiadors que vulguis, igual que documents antics on no veuràs en lloc que digui que els mallorquins siguin espanyols, sinó que sempre hem estat denominats catalans per la llengua, ara que si em diuen andorrà ja em va bé,el nom no fa la cosa.

Gràcies per ses recomanacions, Ignasi. El que passa és que si hom sap història podrà veure que els regnes medievals poc o res tenen que veure amb els Estats actuals, i que ses fòrmules federals i confederals són una passa endavant, enfront de sa discriminació. Voré que diu en Hans Kohn de tot això, en Peset, Tomás y Valiente, en García Gallo, també pensant en època moderna. Respecte al segle XIX tornaré cercar un acord sobre la nació catalana més enllà de ses seves fronteres administratives (llegint tant renaixentistes com regeneracionistes), amb ses fòrmules de Pi i Margall i altres manco atractives.

I després pensant en èpoques pre i postconstitucionals tindré en compte en Colomer, també el gran Ernest Lluch, historiadors de totes ses ideologies (des de Tamames fins a García de Cortázar), tornaré xerrar amb gent de sa comarca del Montsià a Tarragona, amb gent del nord de Castelló, i de tot això tornaré pensar en els regnes de la Corona d'Aragó i arribaré a la mateixa conclusió: mai hem estat catalans.

En Josep Maria Colomer, que abans he fet esment, té un llibre del 1.984 (bon any i bon llibre), que se diu "Contra els nacionalismes". T'ho recoman; encara que dugui aquest nom no critica tots els nacionalismes, només els excloents i insolidaris.

Salut i perdó per sa llargari

Estic totalment d'acord amb tu, això de rebutjar gent perquè parli un determinat idioma està mal fet, confronta. Jo estic molt enfadat amb tots aquells que em diuen "en el paro tendrias que estar hablando catalán", això a Inca.

Per altra banda, tranquilitzar-te, no parles un dialecte del català, parles una llengua, la catalana i, alhora, un dialecte català, que no és més una manera de parlar l'idioma condicioada per molts factors.

En quant això de no hem estat mai catalans ni ho serem i tot el paràgraf, segur que algun historiador t'ho pot explicar millor que jo, o, si vols, hi ha llibres d'història, és la part de la corona d'Aragó.

Ja em perdonareu les moltes errades que acab de detectar a l'escrit. Supòs que és ja cosa de l'hora, que al cap i a la fi tenim una edat.

Joan, em fa l'efecte que aquesta vegada t'equivoques. Saps que no sóc militant d'Esquerra, però que sí teniu tota la meva simpatia política i el meu vot; des d'aquesta condició, val a dir que no em convenç el procés preelectoral que heu estat fent: no perquè hi hagi diverses candidatures, sinó per com s'han relacionat entre elles en aquests temps.

Tornant, emperò, al teu comentari, no puc estar de preguntar-me si l'actitud realmente provinciana és la d'aquells que voldrien que l'executiva contemplés quotes de representació territorial, a manera de discriminació positiva. Si creiem en uns PPCC, en una nació catalana, tant ens hauria de ser que les persones que liderin el projecte siguien de Barcelona, d'Osona, de Xàtiva o de Bunyola. No som tots catalans?

L'altre dia, abans de llegir el teu comentari, comentava això de les candidatures amb na Carme Rosselló. Ella em parlava de que aquí no es pot votar candidatures que han ignorat les illes, que no coneixen les necessitats de la nostra societat, ni tan sols les del seu propia partit en el nostra àmbit territoria. Aquesta malfiança em sembla millor argument que a mera representació territorial, però no n'estic del tot segur que sigui prou vàlida.

Bono, que vagi bé el congrés i que, entre tots, sapigue trobar un punt d'equilbri que sigui bo per ERC, per a les Balears i per Catalunya tota.

Una cosa que crec que ningú parla, deixant de banda lo de la Catalunya insular i altres bajanades, és que el debat no ha de ser per persones si es vol avançar: s'ha de debatre el projecte, la idea. Jo no sóm nacionalista ni catalanista, tampoc crec en això dels motius històrics per a reivindicar les pàtries, així que tampoc som d'ERC. Però opin que si ERC vol tirar endavant ha de deixar l'absurd dels personalismes i la seva procedència i ha de mirar al futur amb les idees clares.

Yo creo que la mayoria,inmensa mayoria, de mallorquines,menorquines, ibicencos y formenterenses, no nos identificamos con Cataluña ni con su cultura.Veanse los resultados en las ultimas elecciones. Nos identificamos más con lo nuestro que con Cataluña, una cosa muy diferente es la identificacion,o no, con un régimen republicano. E.R.C, no debe imponerse a lo que los balearicos (si es que existen), pretendemos y deseamos. No nos gustan las colonizaciones ni el pancatalanismo. El tipo de estado es otra cosa. Escribo en castellano como repulsa a la imposición ctalana.Lo puedo decir más alto, pero no más claro.

Si ja existeix una ERPV (Esquerra Republicana del País Valencià), per què no existeix també una ERB? l'eufemisme "Esquerra" no pot ocultar-lo.

Sóc català, i crec que anomenar les Illes "Catalunya insular" és una bajanada. Puc entendre les afinitats culturals i històriques que tenim sense dubte; però no aquesta visió pancatalanista tan exagerada. Això només dóna arguments als gonelles i altres espanyolistes fates per criticar el catalanisme.

Amb aquest discurs, dubto que ERC superi mai l'u per cent dels vots. Si encara no hi ha un sentiment balear, quin sentit té parlar de PPCC? a Catalunya ni se'n parla de la realitat balear, sembla com si Catalunya ho fos tot. Tant criticar a Madrid, i realment estau repetint els mateixos ítems centralitzadors.

Figurau-vos, encara no teniu estat i ja patiu el centralisme catalanista a les vostres carns. Ja ho vegeu, que aixó del centralisme no és un invent dels satanitzats espanyols. Ho practiquen els françesos, els anglesos....i els catalans quan gaudeixen d'una mica de poder.
Evidentment, el problema és l'Estat i no el seu llinatge.
Salut.

Fòbia?? Realment qui té fòbia a qui? Trob injust que es rebutgi una gent perquè xerri castellà o mallorquí; els idiomes se creen per a fer que sa gent s'entengui, no per a comfrontar.

I respecte a si som o no catalans, no hi ha dubte: no som catalans. No ho hem estat mai ni ho serem, ni quant a gentilici ni com a nacionalitat. Si després dels segles i arran la Renaixença es considera que es mallorquí és un dialecte de's català, idò bé. Però més enllà d'això no hi ha res més, no som cap nació catalana, ni part de Catalunya, ni som un dels inexistents Països Catalans -ni jurídica, ni políticament xerrant-.

Per a defensar un idioma no s'ha d'atacar un altre, seria una contradicció que duu darrere unes conseqüències desastroses per a tots. Per ventura alguns creuran vèncer, car no convencen. Ni per una part ni per s'altra.

Ara he llegit l'article, Joan, i he vist que hi figura, dins la candidatura, una tal 'Aina Estarellas', de la federació de Tarragona, i vaja, em fa pensar que amb aquest nom, si no és mallorquina (i de Bunyola i tot)...

Doncs som l'Espanya insular, amb el permís dels alemanys! No entenc aquesta fòbia a Catalunya. Bé, si que ho entenc, són molts anys de fer barallar els germans i molts d'interessos polítics perquè no anem plegats. De fet qui ha sucat, i encara suca, és Espanya, però com que tenen els mitjans de comunicació en el seu poder ens creim tot el que volen. Nosaltres som catalans volguem o no, encara que vulguis que les illes no es diguin Catalunya, sinó una altre cosa, Països Catalans? El nom no és tan important com aconseguir un estat propi i poder comandar a ca nostra sense haver de demanar permís a ningú.

Tinc ben clar que soc de parla i cultura catalana, això es ben evident, ara bé no m'agrada gens aquesta terminologia de catalunya insular, me pareix un menyspreu i un llenguatge colonial que a més ens ridiculitza. No se que pensaries si " un español" es referis a l'Argentina " LA España del Atlántico "

Compondre l'executiva per quotes, siguin de sectors o territorials, seria un greu error, Joan. A l'executiva del partit hi ha d'haver la millor gent, siguin d'on siguin.

I en aquest sentit, com a mínim quedarà igual que ara; a més, en Joan Lladó segueix sent-ne membre nat, així com n'Esperança Marí. No hi ha res tan greu.

I dir que el president del partit no creu en els Països Catalans és una frivolitat...

Esquerra Republicana és ben present al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses.

"ERC Futur, a banda de les federacions territorials, que haurà de triar cada zona, planteja dos càrrecs transversals, a més del president i del secretari general..."

Per cert. Perquè un/a militant vagi en la proposta d'una futura executiva del partit, per part d'ERC Futur, primer de tot, aquest/a militant hi ha de voler anar.
Ben lliure...

No s'hi val arribar-hi a la força o per imposició d'algú, com passa en altres executives...

D'altra banda, tot i que és bona cosa parlar-ne molt, dels Països Catalans; resulta molt millor construir-los dia a dia, unint el seny amb l'ímpetu: Benach + Niubó!

"Catalunya insular"??

Trob una manca de seny sentir-se català i no mallorquí, sincerament. No només una manca de sentit històric, falsejat pels idealismes romàntics conservadors que només tenen en compte una part de la història (casualment la que més convé en cada moment).
Trob que també és una manca de solidaritat entre els pobles, quan es defensa una tolerància que no es professa.

Després ja veis com vos estimen dins es partit... Per ventura volen aniquiliar-vos des de Esquerra al Principat i no des de cap altre lloc. S'ombra de's centralisme és allargada...